• Imprimeix

Criteris


Cal manipular l’obra al mínim imprescindible per tal de no sotmetre-la a tensions i riscos innecessaris, i garantir així la màxima conservació. Es rebutgen els tractaments massa intervencionistes.

Cal respectar els aspectes formals, materials i estructurals de l’obra. Es preservarà tot el que proporcioni informació sobre el procés d’elaboració de l’obra d’art. Abans d’eliminar qualsevol afegit històric s’estudiarà el cas a fons, documentant-lo en profunditat per poder valorar amb rigor la decisió.

Prèviament a la intervenció cal conèixer les causes que han originat el procés de degradació de l’obra. Només així es pot actuar d’una manera adequada.

Preservar el missatge estètic de l’obra, sense crear un fals històric. Sempre s’ha de poder diferenciar l’original de l’afegit.
Els sistemes de reintegració emprats al CRBMC són: el visible, que cerca la unitat dins la diferenciació amb diferents tècniques (tratteggio, puntillisme, etc.), l’il·lusionista, i l’arqueològic, que atenua les pèrdues que pertorben la lectura, a base de tintes neutres, o manté les pèrdues visibles però suavitzades per diferents sistemes.
Que l’obra acabi en un museu o es destini al culte religiós pot condicionar el tipus de reintegració utilitzada.

Qualsevol material afegit s’ha de poder retirar en un moment posterior. Per això, cal conèixer molt bé la composició dels productes que hi afegim, i veure la seva resposta al llarg dels anys.

Els materials emprats en la restauració han de ser compatibles amb els components de l’obra original. S’han de mantenir al màxim possible inalterables en el temps. Cal evitar tot tractament que no tingui les degudes garanties i que pugui ser causa de degradació de l’obra.

La conservació preventiva consisteix a actuar indirectament sobre l’objecte, mitjançant l’anàlisi i control de les condicions del seu entorn, per tal d’evitar, fins on sigui possible, la seva degradació. Cal crear un medi ambient d'acord amb les exigències de durabilitat de l’objecte. Això implica el coneixement del comportament físic i químic dels materials que componen l’obra i del seu entorn.

Abans d’iniciar qualsevol intervenció directa cal recollir tota la informació disponible: dades tècniques, històriques, artístiques, material d’anteriors intervencions o documentació fotogràfica.

Després de la intervenció, també cal deixar constància dels tractaments amb la redacció de memòries o informes tècnics.

La documentació tècnica ha d’incloure les dades de l’obra, un examen del seu estat abans de la intervenció, una proposta de restauració i l’explicació del procés de restauració que s’ha seguit. És important aplegar els resultats de les anàlisis fisicoquímiques que s’han fet i el seguiment fotogràfic de tot el procés.

La conservació–restauració dels béns culturals mobles és un treball en equip que requereix una metodologia científica. A més del conservador–restaurador, hi intervenen físics, químics, historiadors, fotògrafs i, fins i tot, si és necessari, biòlegs o arquitectes.